Mentre escric aquest article s’està celebrant a Barcelona la Setmana del Llibre en Català, que tanta gent congrega al lloc en el qual s’ubica. Només he anat una vegada, ara fa dos anys, i em vaig adonar de l’entusiasme que desperta aquesta celebració i l’interès que estimula per a la cultura catalana, i no és una casualitat que la nostra literatura sigui d’una gran qualitat, que s’està demostrant en què moltes editorials d’altres països s’interessen en fer traduccions catalanes a altres llengües, el que demostra el potencial cultural català, en què també seria desitjable que incorporessin autors de les Terres de l’Ebre que, de vegades, hi ha un oblit lamentable. Escriptors com Gerard Vergés, Manel Ollé, Àngel Martí, Llàtzer Carles, Miquel Reverté i Josep Pitarch, Andreu Carranza, entre altres, tenen una obra consolidada que la fan apta per a futures traduccions. No sé els mecanismes que operen perquè autors del nostre territori siguin traduïts a altres llengües on, de vegades, a Barcelona sembla que només interessen els propis escriptors barcelonins.
Una altra qüestió, i molt important, és que el Barça ha fet una campanya per a promoure el català —hi ha un equip del nord d’Itàlia que, quan fitxa jugadors estrangers, el primer que fa és posar un professor d’italià per a aquests juga-dors—, on reivindica el seu paper com a element integrador i on participen jugadors com Bernal, Cubarsí i Fermín, entre altres.
Ignoro si el Barça ha pensat en Lamine Yamal per a participar en aquesta campanya, però seria força interessant, ja que està considerat un dels millors jugadors del món i veure’l per televisió parlant en català —que el parla— faria que molt de jovent volgués fer el mateix.
L’actual entrenador de l’Ajax, Michel Sánchez, va entrenar al Girona i quan va arribar a Catalunya va voler aprendre català, es va buscar un professor i rebia classes en el nostre idioma. O el cas del també blaugrana Dani Olmo, que va estar jugant a Croàcia amb el Dinamo de Zagreb i, per a sentir-se més proper al seu país d’acollida i als seus amics futbolistes, va aprendre croat. El cas de l’entrenador barcelonista Hansi Flick deixa molt a desitjar. No li hem sentit mai un “bon dia” o que “el Barça és més que un Club”. A les entrevistes utilitza, segons les preguntes dels periodistes, l’alemany o l’anglès, ni tan sols el castellà, tot i que quan fa tres anys que va fitxar pel Barça com a entrenador el presentaven com una persona culta i sensata, però aquesta cultura no l’ha posat mai en pràctica amb el català.
Un altre cas digne de destacar, aquesta vegada en positiu, és el de Xavi Hernández, exentrenador del Barça i ara de la selecció d’Holanda, que, a l’acabament del partit entre aquesta selecció i l’alemanya, contestava en català a les preguntes dels periodistes catalans allí presents. Ja veurem que farà Cucurella, ara al Real Madrid, quan els periodistes catalans li facin preguntes en català.
Però, sens dubte, una de les decisions més importants a favor del català és que el departament d’educació recupera les lectures obligatòries de llengua catalana per al curs vinent, havent de disposar d’un pla lector totes les escoles públiques i les concertades.
Ignoro en aquest moment si cada centre educatiu triarà per si mateix els autors i les autores que considerin convenients, però penso que aquestes lectures haurien de ser d’autors del mateix territori. Seria una estupidesa que a les Terres de l’Ebre obliguessin a llegir a Josep Pla o Gaziel, tot i tenir en compte la qualitat d’aquests escriptors gironins.
Desitjo que aquest pla lector inclogui entre el nostre alumnat Sebastià Juan Arbó, Artur Bladé o Gerard Vergés, en cas contrari, una vegada més, hi hauria una discriminació positiva a favor d’autors gironins o barcelonins. I, també, i no menys important, és que torna l’escriptura a mà. No és que jo estigui en contra de la desaparició de la tecnologia moderna a l’escola, però veiem massa sovint que molts joves utilitzen constantment el telèfon mòbil —jo mai el porto damunt. Benvingudes siguin les lectures obligatòries i la recuperació de l’escriptura a mà en benefici dels nostres joves alumnes, i que Lamine Yamal sigui un dels grans protagonistes d’aquesta campanya del Barça.
